El rei savi
Antigament, a la llunyana ciutat de Wirani hi havia un rei que era pròsper i alhora savi. I era temut pel seu vigor i estimat per la seva saviesa.
Al cor d’aquella ciutat hi havia un pou d’aigua fresca i cristal·lina del qual bevien tots els ciutadans, fins el rei i els seus cortesans, ja que no n’hi havia d’altre.
Una nit, mentre tothom dormia, entrà una bruixa a la ciutat i abocà al pou set gotes d’un estrany líquid, i digué:
-D’ençà d’aquest instant, aquell qui begui d’aquesta aigua esdevindrà boig.
L’endemà, tots els habitants, llevat del rei i el seu camarlenc (1), begueren del pou i esdevingueren folls, tal i com la bruixa ho havia predit.
I durant tot el dia, pels carrers estrets o a les places de mercat, la gent no feia altra cosa que xiuxiuejar-se a l’oïda:
-El rei és boig. El nostre rei i el seu camarlenc han perdut la raó. Certament, no podem ser pas regits per un rei boig. Cal destronar-lo.
Aquell vespre el rei ordenà que li omplissin una copa d’or d’aigua del pou. I quan la hi portaren, en begué llargament i la passà al camarlenc perquè també en begués.
I en aquella llunyana ciutat de Wirani hi hagué molta alegria, ja que el rei i el seu camarlenc habien recobrat la raó.
Adaptat d’El Foll
Gibran Khalil Gibran
(1) camarlenc: servent personal del rei