Elemental 9

Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està situat al nord-est de Catalunya. La Garrotxa és el nom de la comarca on està ubicat, que pertany a la província de Girona.

Té una superfície d’unes 13.000 hectàrees i comprèn onze municipis.
En el seu interior existeixen 26 reserves naturals (980 ha) protegides pel seu interès geològic i botànic que preserven, de forma majoritària, els cons volcànics de major interès geomorfològic.

Es tracta de la zona volcànica més ben conservada de tota la península Ibèrica i una de les més representatives de l’Europa continental.
Els volcans de la Garrotxa són relativament recents (quaternaris). Quasi tots els volcans de la Garrotxa es van originar a partir d’una única erupció, que podria haver durat des d’alguns dies fins a poques setmanes.

El magma no procedia d’una cambra magmàtica, sinó que pujava directament. Això ha comportat que cada volcà s’ha format només en un episodi eruptiu i que no puguin entrar una altra vegada en activitat.

Més de 20 colades de lava constitueixen també part d’un patrimoni geològic de gran valor. Les colades de lava que van emetre els volcans es van escolar seguint el pendent, van ocupar els cursos dels rius, van omplir valls i les van convertir en planes molt fèrtils.

L’emissió de corrents de lava és el resultat de l’activitat efusiva que els va originar quan el magma sortia amb poca pressió. El diferent tipus d’escolament i refredament ha originat les curioses formes de les cingleres basàltiques de la zona, esquerdades en columnes, blocs o lloses segons si el refredament es produïa en repòs o en moviment.

Text adaptat del publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:

Feu clic per accedir a 43_106234.pdf

Volcà de Montsacopa

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Està situat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, al pla de la ciutat d’Olot (capital de la Garrotxa), des d’on s’aixeca 94 m, damunt d’una base irregular de 600 m x 800 m. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Francesc, que es va construir el segle XVII. Durant la seva erupció, fa uns 100.000 anys, a més de la projecció dels materials que van formar el con volcànic, va emetre una petita colada de lava que es va escolar en direcció nord-oest fins on actualment hi ha la riera de Riudaura. El cràter, de 120 m de diàmetre i 12 m de fondària, es troba centrat al cim del con volcànic. Actualment, el volcà de Montsacopa és una de les 26 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els seus vessants estan desforestats. Inicialment, els camps de conreu van substituir els boscos. Més tard, les extraccions de greda (argila sorrenca) van fer perdre part d’aquests camps. En l’actualitat, és recobert per herbes, arbusts, horts i arbredes.

Hi ha àrees excavades que corresponen a antigues grederes, clausurades als anys seixanta, d’on s’havia extret material per a la construcció. Bona part de la ciutat d’Olot va ser construïda amb aquests materials. Cal esmentar l’interès geològic d’aquestes grederes, ja que permeten observar els materials volcànics.

Text adaptat del publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/activitats/itineraris/itinerari_8.jsp